Ignasi Revés ha escrit 19 històries de gent de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. Amb il·lustracions de David Granato i el pròleg de Baltasar Casanova.

coberta histories de mar

Escolta la falca publicitària a Catalunya Ràdio:

Novetat editorial: Botànica popular catalana, de Cels Gomis i Mestre.

Commemorem el centenari de la mort de l'autor.

cobertadentdelleobaixa
Vint anys després de la publicació en francès a Gallimard, us oferim La senyora Arnoul, de Jean-Noël Pancrazi, traduïda per primer cop al català per Joan Daniel Bezsonoff.

Un llibre nostàlgic sobre un món que desapareix, com desapareix també la infantesa. Sense anar-se’n mai del tot, però sense deixar-nos-hi tornar.

PREMI LIVRE INTER · PREMI MAURICE-GENEVOIX 

PREMI ALBERT CAMUS

portada senyora arnoul
Pèl de Panotxa, de Jules Renard. Traducció d'Antoni Clapés

«Un clàssic de novel·la infantil per a persones madures», Enrique Vila-Matas a «El País»
«Un ironista de primera magnitud», Antoni Clapés

portada pel panotxa
Novetat editorial: El rellotger miop. Les desventures de l'evolució, de Lisa Signorile.

Traducció de Carme Arenas

coberta rellotger

Tot allò que sempre hauríeu volgut saber sobre els animals… i que no sap ningú.
Què tenen en comú Alien i una larva de crustaci?
O els pops amb els replicants de Blade Runner?
I el caduceu dels metges amb el cuc de Medina?

L’evolució i la biodiversitat tal com no les heu llegit mai.Sovint considerem inquietants els animals que viuen en ambients extrems perquè no aconseguim comparar-los amb l’animal que coneixem millor: nosaltres mateixos. De vegades és l’aspecte allò que ens trasbalsa, d’altres els costums, també l’alimentació; però queda la idea que com més diferent dels nostres estàndards són més ens impressionen, quasi mai en sentit positiu. I d’aquesta manera ens quedem amb la boca oberta, ben estranyats que animals tan anòmals comparteixin el nostre mateix planeta, sense que ni tan sols no ho sospitem. És una mica com si descobríssim que els elfs viuen a la sala d’estar…